El passat dissabte 13 de desembre, dia de Santa Llúcia per cert, vam estar convocats pel Sr. President del THG, els membres de la Junta Directiva i els col·laboradors de les diverses comissions del mateix, per practicar l’esport principal d’aquestes dades en les que estem immersos, i que no és un altre que la cultura gastronòmica.
El lloc va ser el xalet de Voro Carsí al terme de Bétera, i el plat estrella (sobretot perquè era l’únic), va consistir en una magnífica paella, guisada amb perícia de xef per Voro, amb la col·laboració de Paco Pascual, i la bona voluntat de tots els assistents (sobretot a l’hora de menjar-se-la). No cal ni dir que les dispeses foren abonades “a tant per u”, com en les bones famílies.
Al remat assistírem un total de disset comensals, que donàrem una lliçó de bons gourmets tant en el menjar com en el beure, com donen fe les fotos del abans i el després, que va fer el Jordi.
Al llarg del dia, que va eixir radiant, hi hagueren alguns simulacres de partit de futbol que tan sols es quedaren en això, doncs, sembla que el personal no estava per practicar els esports de risc, i es decantaren més per raonar en grupets o bé en monòlegs, segons els casos.Per cert, que no podem tirar mà de l’excusa de l’oratge…
Entre les curiositats de les diverses converses, destacaria la controvèrsia que va suscitar el conegut refrany, que parla del dia en que ens trobàvem, que diu que per Santa Llúcia el dia s’allarga un pas de puça. Es formularen algunes hipòtesis, com ara la del canvi del calendari julià al gregorià, i d’altres més estrafolàries. Després de consultar a Internet les “Etimologies paremiològiques” i el blog “La Devocioteca” de Joan Arimany, he pogut comprovar que aquesta afirmació del canvi de calendari, que ens va explicar l’amic César, és la correcta.
I res més, a poc a poc ens anàrem acomiadant els uns dels altres, després d’haver passat un esplèndid dia en harmonia i bona companyia. Esperem que la propera ocasió no es demore tant en el temps.
***
