Vint anys després és el títol d’una de les tres novel·les sobre D’Artagnan, escrita per Alexandre Dumas pare. Però és, també, el títol de la taula redona que va tenir lloc a Villa Teresita dins dels actes programats entorn del Dia Internacional de la Dona. Godella, 20 anys després. 20 anys en què el bàsquet femení va col·locar Godella al cim del món. Dolors Escamilla, exgerent del CB Dorna Godella; Ana Belén Álvaro, exjugadora del Dorna Godella i 202 vegades jugadora internacional amb Espanya, i Marina Ferragut, exjugadora del Costa Taronja i 253 vegades jugadora internacional amb la selecció espanyola, van ser les protagonistes d’un acte que va voler rememorar l’origen d’allò que, encara hui, 20 anys després, és l’equip de bàsquet femení espanyol més premiat de la història, el Dorna Godella.
En la taula redona també van ser presents Raquel García, treballadora social del Servei d’Atenció a la Família i a la Infància (SEAFI) i Elisa Pont, periodista, que va ser l’encarregada de conduir l’acte. S’hi van repassar alguns dels moments èpics de l’equip de Godella (en les seues diferents denominacions –Dorna, Costa Taronja, Popular Godella i Ros Casares–), fonamentalment, les seues dues Eurolligues i la Copa del Món de Clubs. Sens dubte, un dels moments més emocionants –com van recordar les protagonistes− va ser la victòria de la final de la Copa d’Europa del Dorna Godella, capitanejada per Miki Vukovic, davant l’SFT Como Itàlia, al qual es van imposar ja en la pròrroga per 66-58, al Pla de l’Arc de Llíria, amb més de 5.000 espectadors. «L’Euroliga que guanyàrem a Llíria és un dels tres moments inoblidables de la meua carrera esportiva –va confessar Ana Belén Álvaro–, i el que encara em sorprèn és que, en cap moment, durant la Final Four, dubtàrem que l’anàrem a guanyar».
«Si els primers èxits femenins per a l’esport espanyol van ser gràcies a Carmen Valero, en el Cross de les Nacions, i Arantxa Sánchez Vicario, a Roland Garros, la victòria del Dorna Godella front al Dinamo de Kíev, el 26 de març de 1992, va ser el primer triomf en un campionat per equips», va comentar Pont. «Quan nosaltres jugàvem a Rússia, a Itàlia o a Iugoslàvia, ningú es referia a nosaltres com a les jugadores espanyoles o valencianes, arreu del món érem les jugadores de Godella», va afirmar orgullosa Marina Ferragut. Escamilla, al seu torn, va concloure el debat reprenent el motiu de la Setmana de la Dona i va recordar que «la dona, encara hui, està obligada a demostrar, constantment, la seua vàlua, ha d’esforçar-se més que els homes, ha de lluitar més que ells i sacrificar-se el doble per a aconseguir un reconeixement mínim».
