Acte de presentació del QUERNS 7

 

 

Presentació del QUERNS 7  (Foto: Jordi V. Durà)

“Abans tenia idees, ara només tinc memòria”

“La notte”, film de Michelangelo Antonioni

Ahir, dijous 19 d’octubre, va tenir lloc a “Villa Eugenia” la presentació del QUERNS 7. L’acte estava programat per a les 19,45 H., però per problemes d’accessibilitat del nostre company Ismael Llorens, que tant ha treballat en la maquetació i el disseny d’aquest llibre, va mamprendre a les 20 H.. Al remat no va poder estar present a l’acte, perquè un vehicle estava aparcat a la porta d’accés. La veritat és que ho trobe lamentable, sobretot posant-me  en la pell de l’amic Ismael.

El presentador de l’acte, el nostre company Cèsar Vercher, va donar pas a la Regidora de Cultura, Tatiana Prades, que va fer un parlament força breu, agraint al Taller totes les històries del poble que anem recuperant, i de les que ella tenia algunes referències pel que li han contat els seus pares.

Acte seguit, Cèsar va presentar els components de la taula: Julio Montagut (Coordinador de l’Àrea de Publicacions), Josep Vicent López (President del Taller) i Vicent Alonso (escriptor), a qui el nostre Taller havia encomanat la presentació del llibre.

El nostre President, va prendre la paraula per agrair a tothom la seua presència, i molt especialment a Vicent Alonso, que va estar professor seu, circumstància que, segons sembla, encara recordava el Vicent…

Vista general del local (Foto: Jordi V. Durà)

A continuació, Julio Montagut, va presentar un “Power Point”, que feia referència als temes tractats al llibre: Empreses, costums, tradicions, agricultura, la Sèquia de Montcada, l’Escorxador, El Bar Central, la porta de les monges del castell, les Saleses, La Dreta Regional Valenciana, els poemes de la poeta Ángeles Ibáñez, les fotos de les coves de Godella, el mural de l’Església, les publicacions del Taller… Per acabar va donar les gràcies a Ismael (que no hi era present), i a l’equip de Publicacions, per tota la feina que han fet per a que el llibre pogués estar a les nostres mans.

Vicent Alonso va mamprendre el seu parlament, dient que els llibres no havien d’ésser explicats abans de llegir-los, que era pel que estaven editats. Acte seguit, va fer una visió retrospectiva  de la història del Taller, destacant la figura de Vicent Senent, per la seua tasca com a fundador de l’Associació, i també la de Don Ricardo García de Vargas, a qui considera el veritable instigador i promotor de totes aquestes tasques que avui desenvolupa el Taller d’Història. Potser, Don Ricardo va sembrar la llavor, i aquesta va caure en un terreny fèrtil. Va recordar que el va tenir com a professor de dibuix, sobretot pel carxot que va rebre (eren uns altres temps), perquè Don Ricardo no es creia que aquella línia recta tan perfecta havia estat feta a mà alçada…

Vicent Alonso a la presentació (Foto: Jordi V. Durà)

Després d’aquestes notes anecdòtiques, el Vicent va posar de relleu la importància del Taller, sobretot per a que no es perden ni s’obliden els costums del nostre poble, citant la presentació del QUERNS nº 1, on Vicent Senent parlava de les expectatives de la nova associació, de les que cal destacar que no volíem caure al parany de la nostàlgia, i fer una visió crítica de la història del nostre poble. Seguint amb el tema, el nostre paisà ens va parlar de que la memòria col·lectiva calia ésser estructurada, i res millor que una visió coral, on cada punt de vista contribueix al tapís general. Va fer referències a Susan Sontag, i la seua definició de la fotografia, comparant-la amb un record congelat al temps, que en qualsevol moment podem fer servir. Acte seguit, va passar al camp de la Literatura, posant primer l’exemple de Marcel Proust, i la seua obra magna, “A la recerca del temps perdut”, tot un referent per estudiar l’època de la que parla. Després va citar l’escriptora Svetlana Aleksiévitx (Premi Nobel de Literatura al 2015), que va utilitzar a la seua obra el recurs de donar veu als protagonistes de la història. Així doncs, des del final de l’estalinisme fins a Yeltsin, tots els fets són relatats per cadascú dels actors, enriquint així el relat.

Ja per finalitzar, va fer una reflexió sobre els records, i més encara sobre la manca d’aquests que ens porta a diluir la nostra personalitat, i també passa el mateix amb els de la col·lectivitat. Per això és tan important la tasca del Taller d’Història, doncs, està en joc la nostra identitat com a poble.

Per acabar va llegir un dels poemes publicats al llibre (“Espejismos”), de la poeta Ángeles Ibáñez, que ens rememora aquells temps de la nostra infantesa quan anàvem xafant els bassals que es fan després dels xàfecs a la tardor, amb les botes de goma. Ara ja ni plou…

Després ens va recitar el poema que va fer sobre el quadre de Pinazo “Eixida de missa a Godella”, que segons ens va dir, li havia fet pensar en que ell havia viscut el mateix que Pinazo, dècades després. El poema acaba així:

“Saps? Ho tinc tot davant dels ulls. No em cal

esmenar ni una sola pinzellada.

                                                              Sóc

jo mateix, a qui la màgia d’una espàtula

ha fet nàixer abans de l’inici dels dies.”

 L’acte va acabar amb un breu parlament del president, que va rememorar els orígens del Taller, i va encoratjar als socis per a que es presenten per a formar part de la nova Junta Directiva.

***

20/10/2017

© Francesc Arnau i Chinchilla

Leave a Reply

*

captcha *